7/18/2021

no hay retorno

No hay retorno.
Cuando nos vamos, pensamos en volver; pero van pasando los días y el regreso se distancia tanto, que la mente va asimilando ese no retorno. 

brevedad

Observo la vida.
Ella me ve.
Observada me sé. 

cuando...

Cuando tus referentes encogen.
Cuando la vida pasa a tu lado como sin tocarte.
Cuando hoy es instante es lo que hay.
Cuando en el remanso el caudal pausado arrastra memoria y pasado, orillando detritus y posando en sedimentos que nunca más verás.
Cuando en sus meandros se cerca a otro río u otro lugar.
Cuando en su transcurrir sientes que no hay vueltas atrás.
Que el sendero se angosta y es difícil caminar.
Cuando la maleza te hace desviar, sin ganas de hacerle frente y pasando a rutas esclarecidas, aunque te toque hacer rodeos que parecen no acabar.
Cuando aceptas lo que vendrá, sin agobio ni ansiedad. 

11/10/2013

Rebregant paraules

Rebregant paraules
d'incertesa plena.

Camins enfonsats
a la nostra ànima
fermament tancada
espantant la por
que s'ens incrustava.

Dominis del vent
aventavem fems
suats a l'infern
de l'anyorança d'ésser.

I ens van neixer desitjos
d'estimar-nos,
com si fos la fi del món,
procreant-nos.

Depositant als nostres fills i filles
l'esperança perduda,
aquietant-la i silenciant-la.

No nomenada,
per veure si així
s'amagava per sempre
del camí dels nostres destins.

Anyorarem l'ale lliure d'ésser.

"Som i serem."
Ens deien.

No voliem mirar impediments
que altres ens feien contemplar.

No veient-los, pot ser no hi serien
i podriem avançar cap a la certesa
de una terra propia, sense dominants de fora,
que absorvien nostra identitat,
amb el seu absolut nacional.
Negant-nos la nostra identitat.

Caldria viure en els que vindràn.

Pot ser demà cauran les cadenes
que van teixir a les ments cregudes
de la promesa d'una amagada veritat.

Dominats i sotmesos.
Pagant amb la nostra sang.

Erem joves

Haviem tingut raons de viure.
Escoltavem el desig al cor de les nostres ànimes.

Esclats de rialles sonores al nostre pas.
Erem joves,
eterns inmortals.

10/20/2013

Nos habéis anulado

Miles de palabras
sonando sólo una.
Griterío y reclamo.
Queremos pan!

ciertamente
aullando
como lobos hambrientos.

Cierran los caminos.
Abrimos el espíritu.
Llamamos más alto.
Queremos pan!

Lo que nos han quitado,
dejándonos
sin trabajo,
sin ayudas.

derrochando lo
que con sudor
habíamos ganado.

Nos habéis vendido a los mercados,

Esto es una masacre
acunada por conciencias muertas.

Nos habéis dejado de lado.

Os habéis aprovechado
de un papel de servicio
que nunca habéis asumido,
y nunca habéis respondido de él.

Sois el mal, lo malo.

La herida en el costado de este cuerpo social.

Nos ahogáis.
Nos arrinconáis.

Ya no os somos útiles.

Ya no sacáis el provecho material de antes.

Nos habéis anulado.

Ens heu anulat

Milers de paraules
sonant només una.
Cridoria i reclam.
Volem pa!

Certament
udolant
com llops afamats.

Tanquen els camins.
Obrim l'espirit.
Cridem més alt.
Volem pa!

El que ens han tret,
deixant-nos 
sense feina,
sense ajuts.

Malbaratant allò
que amb suor
haviem guanyat.

Ens heu venut als mercats,

Això és una masacre
bresolada per conciencies mortes.

Ens heu deixat de costat.

Us heu aprofitat
d'un paper de servei
que mai heu assolit,
i mai heu respòs d'ell.

Sou el mal, el dolent.

La ferida al costat d'aquest cos social.

Ens ofegueu.
Ens arraconeu.

Ja no us som útils.

Ja no treieu el profit material de abans.

Ens heu anulat.