Rebregant paraules

Rebregant paraules
d'incertesa plena.

Camins enfonsats
a la nostra ànima
fermament tancada
espantant la por
que s'ens incrustava.

Dominis del vent
aventavem fems
suats a l'infern
de l'anyorança d'ésser.

I ens van neixer desitjos
d'estimar-nos,
com si fos la fi del món,
procreant-nos.

Depositant als nostres fills i filles
l'esperança perduda,
aquietant-la i silenciant-la.

No nomenada,
per veure si així
s'amagava per sempre
del camí dels nostres destins.

Anyorarem l'ale lliure d'ésser.

"Som i serem."
Ens deien.

No voliem mirar impediments
que altres ens feien contemplar.

No veient-los, pot ser no hi serien
i podriem avançar cap a la certesa
de una terra propia, sense dominants de fora,
que absorvien nostra identitat,
amb el seu absolut nacional.
Negant-nos la nostra identitat.

Caldria viure en els que vindràn.

Pot ser demà cauran les cadenes
que van teixir a les ments cregudes
de la promesa d'una amagada veritat.

Dominats i sotmesos.
Pagant amb la nostra sang.

Erem joves

Haviem tingut raons de viure.
Escoltavem el desig al cor de les nostres ànimes.

Esclats de rialles sonores al nostre pas.
Erem joves,
eterns inmortals.